Herta Müller. En tierras bajas. Madrid: Punto de Lectura, 2009
Hem llegit la primera obra escrita per la premi Nobel de Literatura 2009, Herta Müller. L'obra descriu, des de la perspectiva d'una xiqueta -l'autora-, la crua brutalitat dins de l'ambient familiar en un suposat idíl·lic poblet romanès en l'época de la dictadura de Ceaucescu. Entre la realitat i l'imaginari de la xiqueta van succeint-se escenes que ens mostren una repressió permanent, una incomunicació total, un món rural on es pateix; però sobretot un món on el paper de la dona és de total submissió, està a l'últim graó de l'escala social.
La narració no segueix un fil conductor, més bé va botant pels records de la xiqueta. Tot fet des d'una certa distància d'adult, sense implicació emocional de rebel·lió i possible venjança. Escrit amb una prosa lírica en la que van succeint-se diferents imatges. Una lectura difícil que necessita una relectura del llibre.
En ha agradat la crítica que fa Eduardo Laporte sobre el llibre i compartim les seues opinions. Dins de totes les obres que ens hem llegit al llarg de diferents anys del Club de Lectura trobem que aquesta és la més original, diferent i especialment carregada de dolor de totes les que hem llegit.
La continua cruesa de les escenes que va narrant ha fet que les lectores del club hagin sentit un cert rebuig pel contingut de la narració i un cert desconcert per la forma en que aquesta s'exposa. La lectura no ens ha deixat indiferents.
Com hem comentat abans, penso que necessita més d'una lectura.
Hem llegit la primera obra escrita per la premi Nobel de Literatura 2009, Herta Müller. L'obra descriu, des de la perspectiva d'una xiqueta -l'autora-, la crua brutalitat dins de l'ambient familiar en un suposat idíl·lic poblet romanès en l'época de la dictadura de Ceaucescu. Entre la realitat i l'imaginari de la xiqueta van succeint-se escenes que ens mostren una repressió permanent, una incomunicació total, un món rural on es pateix; però sobretot un món on el paper de la dona és de total submissió, està a l'últim graó de l'escala social.
La narració no segueix un fil conductor, més bé va botant pels records de la xiqueta. Tot fet des d'una certa distància d'adult, sense implicació emocional de rebel·lió i possible venjança. Escrit amb una prosa lírica en la que van succeint-se diferents imatges. Una lectura difícil que necessita una relectura del llibre.
En ha agradat la crítica que fa Eduardo Laporte sobre el llibre i compartim les seues opinions. Dins de totes les obres que ens hem llegit al llarg de diferents anys del Club de Lectura trobem que aquesta és la més original, diferent i especialment carregada de dolor de totes les que hem llegit.
La continua cruesa de les escenes que va narrant ha fet que les lectores del club hagin sentit un cert rebuig pel contingut de la narració i un cert desconcert per la forma en que aquesta s'exposa. La lectura no ens ha deixat indiferents.
Com hem comentat abans, penso que necessita més d'una lectura.
4 comentaris:
Este llibre és una manera de viure en un poble xicotet vist pels ulls d'una xiqueta. Hi ha moltes injutícies i molts abusos. M'ha agradat com ho relata, ella ho veu tot normal perquè no coneix una altra cosa.
Tere Blasco
Tracta de la visió d'una xiqueta i d'un poble que està molt oprimit i no tenen la llibertat de pensar i menys de parlar. És dur de llegir però és una realitat en estes terres. A mi m'ha agradat però aquesta lectura no la pots realitzar molt a sovint perquè és molt trista.
amparo Calatayud
Tracta de la visió d'una xiqueta i d'un poble que està molt oprimit i no tenen la llibertat de pensar i menys de parlar. És dur de llegir però és una realitat en estes terres. A mi m'ha agradat però aquesta lectura no la pots realitzar molt a sovint perquè és molt trista.
amparo Calatayud
EN TIERRAS BAJAS ÉS UN LLIBRE MOLT DIFÍCIL DE COMPRENDRE DEGUT AL SUFRIMENT QUE ENS EXPLICA L`ESCRIPTORA.LA PROTAGONISTA, UNA XIQUETA MENUDA, VA TINDRE UNA INFANTESA MOLT CRUA.
NO M`HA AGRADAT.
CONCHI RIPOLL
Publica un comentari a l'entrada